L'escena cinematogràfica que més m'ha impactat durant els darrers anys ha estat l'interpretació del Preludi de Bach, a càrrec d'uns joves intèrprets dins d'un vagó de metro en moviment, a El Silenci abans de Bach d'en Portabella. Un treball que ens permet reflexionar sobre la vulgaritat de la majoria de propostes que passen per les nostres cartel·leres.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada