Retaule del Roser

Des de fa setmanes, la premsa local s’ha fet ressò de la reivindicació dels habitants de Salelles sobre el retaule del Roser, dipositat en el Museu Comarcal de Manresa. El tema obre un debat en relació al límit difós de les ciutats i el seu lideratge sobre el territori, atès que dividir és debilitar i defensar només la rajola que trepitgés és limitar les possibilitats de fer caminades cap a nous indrets. Un Museu Comarcal ha de ser la suma de tot allò que forma part del seu àmbit d'influència, fruït de la seva història i dels compromisos adquirits. Una altra cosa és l’espoliació que s’ha fet en situacions excepcionals que han situat obres molt lluny del seu context.

Tal vegada, sigui oportuna la discussió sobre si aquest equipament s’ha de situar dins del terme de Manresa o d’una altra població, tal com ha passat recentment amb la presó o les instal·lacions de Pirelli. Aquestes decisions impliquen tot un seguit de millores socio-econòmiques. Però, cal treballar per buscar les oportunitats que ofereix el nostre patrimoni i no per enfrontar les comunitats veïnes.

Més aviat, el cas del MCM forma part d’aquelles decisions no estratègiques, que es donen per descomptat que ha d’assumir una ciutat cap de comarca i que tenen unes costos que no queden compensats, tal i com passa amb la Biblioteca, el Conservatori de Música, el Kursaal, o molts altres serveis que dóna la ciutat i que se’n beneficien la majoria de bagencs.

Per tant, caldria demanar als veïns de Salelles perquè no reclamen la participació del Consell Comarcal en la gestió d’un Museu, anomenat comarcal, i d’aquesta forma col·laboren en el manteniment del seu patrimoni col·laborant amb els costos, que fins ara, assumeix sol l’Ajuntament de Manresa. En aquest sentit, trobo encertat l’article d’en Joan Barbé al diari Regió 7 del 25-05-08, sobre el feble caràcter dels manresans per assolir el lideratge que se’ns suposa.