Bàsquet

Després de la crisi de les galeries d'art i de les botigues discogràfiques, comentades anteriorment, arriba la crisi dels esponsors del bàsquet manresà. Passen els mesos i els contactes no fructifiquen. Solament, l’esforç del club i la premsa per posar en evidència el greuge comparatiu de l’equip local, respecte als seus competidors i el suport que reben de les administracions públiques ajuden a pressionar uns governants que no mouen peça.

L’aposta per una Manresa capital de la Catalunya Central ha de comptar amb allò que és més genuí de la seva història recent i les inversions públiques en presons, aeroports, carreteres, ... haurien d’anar acompanyades del suport al teixit identitari del territori, que reforci la vinculació de la ciutat amb el seu entorn. De moment, el bàsquet ha demostrat complir molt bé aquest paper i els governants haurien de treballar per superar els criteris que no tenen en compte les desigualtats territorials. A la Catalunya interior, encara que estiguem destinats a acollir serveis que no caben a la zona metropolitana, no serveix tractar-la amb els paràmetres de la realitat barcelonina.