dimarts, 12 de maig de 2009

Pandèmia

Aquestes setmanes recupero la noticia de la mort de la meva besàvia, causada per la pandèmia, coneguda com la grip espanyola, que es va estendre per tot el món al llarg del 1918. Els testimonis de l’època relataven que els malalts morien sagnant per la boca, nas i ulls, després d’una agonia que no s’allargava més de 24 hores. A les cases on hi havia algun malalt, s’identificaven amb un ram d’herbes a la porta per evitar que ningú s’hi acostés i, com a molt, qui s’apropava, deixava aliments a l’entrada pels contagiats i s’allunyava immediatament. Es calcula que prop d’un 2,5% de la població mundial va morir.
A ulls dels ciutadans de la primera dècada del tercer mil·leni, aquests fets s'ignoren, però el que és pitjor, la majoria considera que la grip nova és un invent mediàtic fruït d’interessos desconeguts. Per sort, estem acostumats a que els virus es limiten a molestar-nos dins de l’entorn virtual dels nostres ordinadors i quan hem d’enfrontar-nos a les malalties i el dolor, el nostre sistema de salut pública està preparat per proporcionar-nos els medicaments adequats.
Queda per veure si els mals que van esdevenir a principis del segle XX ( pandèmia del 18, 1a. guerra mundial i crisi del 29 ), es tornen a repetir a principis del XXI. De moment, la crisi econòmica ja sona.