Aviat es compliran 50 anys de la filmació de Plácido a Manresa, esdeveniment que va sacsejar la tradicional grisor de la nostra ciutat en plena dictadura franquista i que, durant generacions, ha alimentat els records de qui van viure l’espectacular rodatge al centre de la ciutat.
Entrats en el segle XXI, Manresa treballa per estendre la seva capitalitat cap a una bona part de la Catalunya Central i lidera projectes cridats a situar-la en el mapa cultural del país. Des de la Fira Medite
rrània que acosta a la ciutat artistes de l’àmbit internacional, fins al reformat Kursaal que programa concerts únics a Catalunya, com els esplèndids Dubliners. Aquest moment d’efervescència cultural, coincideix amb la venda d’un celebrat documental d’en Joan Soler sobre el rodatge de Plácido, mitjançant el diari Regió 7, que s’ha exhaurit i amb la constant tasca dels organitzadors del Fecinema que obsequien als premiats amb un graciós motocarro de l’Àngels Freixenet, que reprodueix el vehicle del protagonista del film.
L’estada de Berlanga a la ciutat i la seva capacitat per extreure dels nostres carrers un decorat cinematogràfic que va portar a la pel·lícula a ser nomenada per l’Oscar de 1961 a la millor pel·lícula de parla no anglesa, no ha estat mai oblidada pels manresans.
Berlanga explica que l’elecció de la nostra ciutat va ser purament estratègica i que els productors van triar Manresa, sense cap complicitat amb la ciutat. Però, des del meu punt de vista, la ciutat té pendent fer arribar a les noves generacions les emocions viscudes pels manresans de l’època que van viure la tria com un estímul vingut del cel per superar la monotonia de l'època.
És moment d’anar pensant que es pot fer per deixar constància del rodatge, sigui dedicar un carrer al Berlanga, una plaça al Cassen, una exposició al C.C. el Casino o un monument al motocarro. Seria fantàstic situar una escultura de Plácido al davant del Conservatori en el cinquantè aniversari del rodatge. Ara, s'hauria de començar a preparar !.
Entrats en el segle XXI, Manresa treballa per estendre la seva capitalitat cap a una bona part de la Catalunya Central i lidera projectes cridats a situar-la en el mapa cultural del país. Des de la Fira Medite
rrània que acosta a la ciutat artistes de l’àmbit internacional, fins al reformat Kursaal que programa concerts únics a Catalunya, com els esplèndids Dubliners. Aquest moment d’efervescència cultural, coincideix amb la venda d’un celebrat documental d’en Joan Soler sobre el rodatge de Plácido, mitjançant el diari Regió 7, que s’ha exhaurit i amb la constant tasca dels organitzadors del Fecinema que obsequien als premiats amb un graciós motocarro de l’Àngels Freixenet, que reprodueix el vehicle del protagonista del film.
L’estada de Berlanga a la ciutat i la seva capacitat per extreure dels nostres carrers un decorat cinematogràfic que va portar a la pel·lícula a ser nomenada per l’Oscar de 1961 a la millor pel·lícula de parla no anglesa, no ha estat mai oblidada pels manresans.
Berlanga explica que l’elecció de la nostra ciutat va ser purament estratègica i que els productors van triar Manresa, sense cap complicitat amb la ciutat. Però, des del meu punt de vista, la ciutat té pendent fer arribar a les noves generacions les emocions viscudes pels manresans de l’època que van viure la tria com un estímul vingut del cel per superar la monotonia de l'època.
És moment d’anar pensant que es pot fer per deixar constància del rodatge, sigui dedicar un carrer al Berlanga, una plaça al Cassen, una exposició al C.C. el Casino o un monument al motocarro. Seria fantàstic situar una escultura de Plácido al davant del Conservatori en el cinquantè aniversari del rodatge. Ara, s'hauria de començar a preparar !.
1 comentari:
A mi la pel.licula Placido em va agradar molt.
Publica un comentari a l'entrada