dissabte, 16 de febrer del 2008

Aixada

Avui és Fira de l'Aixada a Manresa, reconstruïda amb l'esforç i imaginació dels seus impulsors. Mentre m’entusiasmo construint el meu bloc, em pregunto sobre la durabilitat que tindrà el material que deixo penjat a la xarxa, o si algun dia desapareixerà i ja no el trobaré més, també, si transcendiran la diversitat de blocs que reflecteixen la vida dels nostres dies i les preocupacions d’aquests humans que compartim els inicis del tercer mil·leni.

Em preocupa descobrir que gairebé ho desconec tot dels meus avantpassats, la meva informació no arriba gaire més lluny de les dues generacions anteriors. Sé dels meus avis, allò que m’han explicat, però dels meus besavis, en el millor dels casos només conec allò més essencial. No sé si eren d’esquerres o de dretes, si els agradava ballar o veure com ballaven , si eren feliços, si els agradava viure el seu temps, ...

Més enllà, ja no conec res. I la Fira, m'ajuda imaginar-me algunes coses.